Avui en dia els valors en dòlars de la moneda de plata

Silver Dollar valors de la moneda , encara que canviat i es considera de caràcter no monetari per la política fiscal moderna, però, segueixen sent un valuós de la riquesa.

"..... Per sort per als banquers centrals, els diners sembla ser la cosa més difícil del món per la mitjana dels contribuents a entendre ....." ~ Richard Russell, febrer de 2007

Què és la Norma d'Or / Plata?

Segons el Diccionari d'Història d'Amèrica, "El patró or és un sistema monetari en el qual la unitat de valor - ja sigui el dòlar, la lliura esterlina, el franc, o alguna altra unitat en què els preus i els salaris són habitualment expressades i els deutes solen ser contractats - consisteix en el valor d'una quantitat fixa d'or en un mercat de l'or lliure ". Bàsicament, els dòlars nord-americans van ser recolzats per una quantitat fixa d'or i plata que sempre que el seu valor. Sense aquest valor lligat al dòlar, el seu valor és només val tant com el paper que els dòlars estan fets.

Història de la Norma d'Or / Plata

Els EUA estava en un estàndard bimetàl.lic , a continuació, un estàndard d'or des de 1792 fins a 1933, amb alguns períodes d'una política de dòlar de paper en el medi. La Llei del Patró Or de 1900 va fer una cosa que una altra cosa comuna, la realització d'operacions liquidades en l'or, que el públic ja estava fent, oficialment legal. Entre 1873 i 1912, al voltant de 40 nacions més importants del món opera en el patró or, que era més estable i fiable que les normes bi-metàl · lics i paper. La Primera Guerra Mundial va fer que aquestes nacions a abandonar el patró or enmig de promeses de tornar a ell tan aviat com sigui possible. La majoria d'aquests països va fer tornar-hi. El 1931, però, els col · lapses de diversos països europeus, especialment Gran Bretanya, portarà a la fi del patró or com el coneixem avui dia. John Maynard Keynes va atribuir l'estàndard d'or per als mals de la Gran Bretanya tot i que la història demostra que Gran Bretanya li va anar bé amb el mateix estàndard dels últims 200 anys (Kutler). Els EUA va continuar amb el patró or fins a 1933, quan Pres Roosevelt va ordenar als bancs a cessar els pagaments en or i per al públic a lliurar el seu or a canvi d'una altra "diners".

Alhora, el Congrés i la pressió. Roosevelt va devaluar el dòlar del seu contingut d'or en un 40%. A continuació, el Congrés va elevar la taxa de canvi del dòlar oficial de 20,67 dòlars per unça d'or a $ 35 l'unça. Per tant, l'altre "diners" que el Congrés repartit en el públic, després de prendre el seu or, es va devaluar, mentre que el valor de l'or es va incrementar. Ara, el patró or només estava disponible per a altres països, però no per a les transaccions internes. Aquest nou preu més alt de l'or va augmentar l'oferta com a la mineria d'or en rampa. Aquesta nova font d'entrada als EUA no es beneficien els ciutadans nord-americans que estaven prohibits per dipositar o retirar l'or en els bancs dels Estats Units.

Congrés va voler posar fi a la depressió mitjançant la revaluació d'or, però no això. La depressió que va acabar solament per la hiperinflació, a causa de la Segona Guerra Mundial, quan l'or va ser abandonat de nou. Després de la Segona Guerra Mundial, els EUA i la resta del món estava en un feble dòlar i l'or de canvi en virtut de l'Acord de Bretton Woods de 1944.

La fi de la Norma d'Or / Plata

Els EUA, durant l'execució dels dèficits, les guerres a l'exterior i els desequilibris comercials i altres polítiques cars, fet que alguns països tenen més diners del que volia. França era un país que exigia l'or de les seves reserves en dòlars, del qual sentia que tenia molt de , pel final de la dècada de 1960. Estats Units les reserves d'or es va reduir de $ 23 milions a voltant de $ 10 milions en 1964 (Kutler). El Tresor dels EUA i altres nacions que van signar el Acord de Bretton Woods , l'or en silenci sense càrrega en el mercat per mantenir els preus pugin. Havien de fer això per mantenir la confiança en el dòlar que, per la dècada de 1960, era la moneda de reserva del món, i segueix sent avui dia. Amb l'augment dels preus de l'or i el dèficit i la disminució d'or (i plata) les reserves, els EUA va portar el país completament fora de la norma d'or en no permetre que les nacions estrangeres per intercanviar dòlars per or el 1971. de plata com diners també va ser molt devaluat com el seu contingut es va reduir de monedes dels EEUU. 1971 és també l'any en què la Reserva Federal va començar a reportar les xifres agregades d'oferta de diners, M1, M2 i M3. M1 és la forma més líquida de diners que el del pubis es manté. M2 és M1 més dipòsits d'estalvi i dipòsits a termini fix de menys de $ 100,000, i comptes del mercat monetari. M3 M2 més els dipòsits és gran més de 100.000 dòlars i contrapesos institucionals, inclosos els dòlars dels EUA en els bancs d'altres països. M3 ja no es van informar, però. Els costos de recollida de dades de M3 es van considerar superiors als beneficis d'informar sobre ell. Ja no sabem el que aquesta xifra és en realitat. El que sí sabem és que en l'actualitat, l'or ja no és una part del sistema monetari i la plata no és present en moneda d'avui. Aquesta és la política monetària sota el qual vivim avui.